Vols descobrir l’origen de la celebració de Tots Sants?
Per Tots Sants s’acosta el fred i els dies es van escurçant. La natura, després de l’esplendor de l’estiu i de donar els fruits de la collita, entra en una etapa de letargia o mort aparent amb la caiguda de les fulles dels arbres caducifolis. És compressible que des de l’antiguitat moltes cultures instituïssin el dia per recordar la mort i els difunts entorn d’aquestes dates de tardor.
La celebració del dia dels Difunts (2 de novembre) té uns antecedents molt remots. Possiblement deriva d’una celebració dels celtes anomenada Samhain que es feia a la tardor per venerar els morts. En aquestes mateixes dates els romans celebren les festes de Pomona, festes dedicades a la deessa dels arbres fruiters, amb un sentit molt similar.
El cristianisme va incorporar la celebració de Tots Sants al calendari litúrgic dedicant l’1 de novembre a totes les persones mortes en santedat però que no tenen una festa pròpia en el calendari. L’endemà es la festa dedicada recordar tots els difunts.
Durant la vigília de Tots Sants (el 31 d’octubre) es celebra la Castanyada, un homenatge a la tardor i l’arribada del fred, que s’ha estès com una gran tradició familiar i social menjant castanyes, panellets, i moniatos.
Una de les llegendes per explicar el seu origen diu que antigament els campaners repicaven les campanes de les esglésies durant tota aquesta nit, fent torns entre ells i que, durant els descansos, menjaven castanyes i bevien Moscatell per escalfar-se.
La vistositat de la celebració anglosaxona de Halloween també inunda els nostres carrers i s’incorpora a les nostres celebracions.
